La dislèxia ha fet ressò a moltes xarxes socials col·lectives i importants del moment amb mils d'usuaris com és facebook. En aquestes xarxes es crean grups de conscenciament o informació i ajuda sobre diferents temes. La dislèxia, amb grups o pàgines com la de l'Associació catalana de la dislèxia, Dislexia en españa, Centro de dislexia... I d'altres més de broma com Descubrir tu dislexia al repasar apuntes s'afegeix també a la llista.
Algunes empreses, entre d'altres, com l'exitosa Apple han volgut posar darrerament el seu gra de sorra a la causa. La gran informàtica ha posat a la venda una aplicació feta, només i expressament, per a aquelles persones que pateixen dislèxia. L'aplicació consta d'uns 250 exercicis interactius que treballen cinc àrees bàsiques de llengua. Aquestes àrees estan dividides en consonants, audició i lectura, síl·labes, paraules i frases. Dins d'aquesta aplicació en destaquen també les biografies dels famosos amb aquesta dificultat les quals poden transmetre confiança i suport als afectats, la realitat d'aquest, els tipus de dislèxia, les causes, la seva correcta definició, els vora dos-cents exercicis adaptats al tema i, finalment, un mapa indicant els millors centres d'atenció al problema. Tot un suport.
Un cop realitzats els exercicis i a mesura que es van fent l'aplicació, aquesta, mostra les millores aconseguides i proposa nous objectius com per exemple aquelles parts que semblen no realitzar-se del tot correctes.
A la televisió s'hi han fet alguns reportatges relacionats. Per mi, crec que en destaca per damunt de qualsevol l'emès fa uns anys per televisión española, concretament DOCUMENTOS TV. El documental que portava el títol castellà de Palabras al viento parlava durant una hora sencera sobre la dislèxia i els problemes escolars que aquesta comporta. A més exposava casos reals de nens i adults dislèctics i la relacionava amb la seva manera d'aprendre i estudiar, d'adaptar-se a la vida i fins i tot la posició social i dins l'àmbit familiar.
Mostra pares preocupats pels seus fills els quals pateixen aquest problema i en lloc de rebre ajuda escolar només reben càstigs per mal progrés. També deixa veure, d'altra banda, la preocupació d'alguns mestres i professors que no saben com tractar un nen d'aquestes característiques a l'escola i formes diverses o exemples de com pot detectar-se. Els familiars i sobretot els pares dels nens afectats que apareixen en el video demanen tan un millor tracte del personal educatiu cap als seus fills com suport del món sanitari. La definició que en fa del problema és també molt clara i afegeix que no només és la causa de gran part del fracàs escolar sinó també de problemes posteriors en el desenvolupament tan laboral com personal. Aquest és un trastorn que afecta a més del 4% de la població espanyola. Per tant, és preocupant. A Espanya, la dislèxia encara és bastant desconeguda tot i ser-hi bastant present. Per això, és poc tractada a classe on els alumnes amb aquesta dificultat haurien de ser ajudats.
L'objectiu del video és també el de vincular la dislèxia, a part de a una dificultat a l'hora de llegir i escriure, a una dificultat en el càlcul. Cosa rara i sorprenent ja que cap de les definicions vistes en aquest treball de recerca i fins el moment ho fa.
Existeixen també articles periodístics que en parlen com els afegits en aquest treball sobre l'establiment d'una millora d'igualtat de condicions dels joves dislèctics per a cursar les proves d'accés a la universitat (PAU). I sobre un testimoni clar de superació personal.
Article 82
Criteris d'organització dels centres per a atendre els alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació relacionats amb l'aprenentatge escolar
1. El projecte educatiu de cada centre ha d'incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l'aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.
2. L'Administració educativa ha d'establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d'aprenentatge o de comunicació i l'atenció metodològica adequada.
Aquest article 82 de la llei espanyola dicta clarament que qualsevol centre educatiu ha de tenir disposició per poder atendre qualsevol alumne amb dificultats d'aprenentatge. Diu també que aquests centres han de ser capaços de detectar els trastorns a més de disposar d'ajudes, ja siguin amb psicòlegs (els quals assisteixen actualment a gairabé tots els centres), logopedes o, fins i tot, mestres instruïts en el tema.
En un primer moment em va sobtar que només hi hagués un article relacionat amb el tema, tot i que, realment és lògic; la llei contempla moltes coses i, potser, dels trastorns no hi ha gaire res més a afegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada