EL CERVELL

El cervell és l'òrgan que controla el sistema nerviós de la majoria de vertebrats i d'alguns invertebrats. Aquesta estructura constitueix, conjuntament amb la medul·la espinal i la resta d'encèfal, l'anomenat centre del sistema nerviós degut al control que hi exerceix. El bulb raquidi és l'unió entre ambdós. En els humans, com en molts altres animals, el cervell està recobert per una substància liquida que el protegeix de possibles lesions i està col·locat sota el crani, dins el cap, d'aquí el nom d'encèfal.

El cervell humà està compost per dues substàncies; la gris i la blanca. La substància gris del nostre cervell ocupa generalment quasi tota la part interior d'aquest i conté les neurones, unes 100 bilions, unides entre si per quasi 10.000 connexions sinàptiques. Aquestes connexions transmeten els impulsos nerviosos que s'estenen o es prolonguen a través dels axons. Els axons són petites estructures recobertes per beines de mielina que condueixen l'impuls que els arriba de les neurones cap a les cèl·lules en una sola direcció. Segons si transmeten l'impuls de les cèl·lules del cos fins el cervell o ho fan des del cervell fins als músculs podem dividir les neurones en sensorials o motrius respectivament. Aquests axons, junt amb cèl·lules de funció protectora i de sosteniment neuronal, constitueixen la substància blanca.

En els nens existeixen algunes connexions entre l'escorça de les zones auditives i les zones visuals com també connexions entre la retina i la part d'audició del tàlem. Aquestes connexions desapareixen normalment en l'edat adulta, encara que existeixen casos en els quals no és així. Aquests casos diferents s'anomenen sinestèsia.

La superfície del cervell o escorça cerebral està plena de replegaments. Aquests replegaments, que serveixen per augmentar-ne la superfície i el nombre de neurones en el menor espai possible, s'anomenen circumvolucions o girs i s'agrupen en solcs. Els girs, però, no són exactament iguals en tots els individus d'una mateixa espècie. Per aquest motiu només les circumvolucions més comunes reben noms específics.

Les més importants són: la circumvolució frontal superior, la frontal mitja, la frontal inferior, la frontal interna, les temporal superior, mitjana i inferior, la fusiforme, les temporal interna, externa i transversal, les occipitals,... entre d'altres com la central i l'angular on rau el problema de la dislèxia.

El total del nostre cervell es desenvolupa a partir d'un sol nervi dorsal unit a la medul·la espinal. Durant el procés embrionari el cervell es forma a partir de tres zones o trossos diferenciats; el prosencèfal, el mesencèfal i el romboencèfal. El proencèfal desenvolupa la major part del cervell. El mesencèfal desenvolupa, després del procés embrionari, part del tronc cerebral. El romboencèfal, per últim, desenvolupa el bulb raquidi, la protuberància anular (part restant del tronc cerebral) i el cerebel.

Segons el seu funcionament dividim el cervell en telencèfal, diencèfal, cerebel i tronc o zona d'unió amb la medul·la espinal. El telencèfal és la part que normalment generalitzem amb la paraula “cervell” ja que és la zona més grossa i en la que es realitzen més funcions. Està constituït gairebé per totes les estructures presents (amígdala, lòbuls, neurones...). El diencèfal és bastant menys voluminós i està constituït per l'epitàlem, el tàlem, l'hipotàlem i la hipòfisi o glàndula secretora de les hormones estimulants dels caràcters sexuals secundaris. El cerebel és la part més petita del cervell. Finalment, el tronc de l'encèfal és el punt d'unió entre el telencèfal i el diencèfal amb el cerebel i la medul·la espinal. Aquest tronc està constituït per tres; el mesencèfal, la protuberància anular i el bulb raquidi. La funció principal del bulb raquidi és la transmissió d'impulsos nerviosos de la medul·la espinal al cervell. A més, s'encarrega també d'algunes funcions cardíaques, respiratòries, de secreció de substàncies digestives de l'estómac, de la tos i els estossecs, del vòmit i fins i tot la parla.

Els primers experiments realitzats amb animals al segle XIX van donar a conèixer les funcions del cerebel. Els animals als quals se'ls lesionava el cerebel es tornaven maldestres i no feien bé alguns moviments. Així, es va poder determinar que la seva funció és coordinar els moviments voluntaris del nostre cos i guardar tota la informació de les ordres que envia el còrtex cap a l'aparell motriu. No obstant, estudis més recents han demostrat que el cerebel és també l'encarregat d'altres funcions com l'aprenentatge, el llenguatge i la música. El cerebel es desenvolupa a partir del romboencèfal embrionari ja citat.

L'amígdala, que forma part del telencèfal, és una petita pestanya cerebral que, segons sembla, regula i manté els records emocionals. Per tant, quan estem presenciant fets que ens produeixen una determinades reaccions sentimentals l'amígdala rep els estímuls i ens els transmet conscienciant-nos d'aquests.

Morfològicament podem dividir el cervell en dos hemisferis separats per una cissura interhemisfèrica i quatre lòbuls. Els dos hemisferis s'anomenen senzillament dret i esquerra segons la seva ubicació i estam units entres si pel cos callós.

Els lòbuls, en canvi, no ho fan tan senzill i es delimiten segons les seves funcions més específiques. Per denominar-los i diferenciar-los reben quatre noms: frontal, temporal, occipital i parietal.

Els hemisferis no són imatge l'un de l'altre, és a dir, no són idèntics de forma invertida sinó que són asimètrics. Els darreres estudis de comparació de la nostra espècie amb d'altres animals pretenen arribar a la conclusió de que aquesta asimetria atorga, de fet, un nivell intel·lectual més complex a l'individu. D'altra banda, parlant de lòbuls de nou, podem definir-los com a estructures més petites en les que es divideixen aquests hemisferis cerebrals.Al cervell humà n'hi ha quatre: El lòbul frontal; encarregat tant del comportament i la parla com del moviment de l'individu. El temporal; encarregat de l'oïda. L'occipital; coordinador de la vista. I el parietal; encarregat del gust i el tacte.

El sistema límbic és l'encarregat de gestionar la resposta fisiològica, és a dir la resposta del cos humà, a estímuls emocionals. S'encarrega d'aquestes respostes que, en gran majoria, són de memòria, atenció, instints sexuals, etc. Aquest sistema està compost per diverses parts específiques del cervell, entre les quals en destaca el tàlem. A més, té relació amb el sistema nerviós i l'endocrí o hormonal. El sistema límbic comença a funcionar al voltant dels 12 mesos d'edat. Sis mesos més tard, als 18, comencen a funcionar-nos les àrees relacionades amb el llenguatge oral. El nostre cervell, doncs, desenvolupa abans l'àrea de Wernicke, encarregada de la comprensió, que l'àrea de Broca encarregada del llenguatge.

La mielinització del cervell, és a dir el recobriment neuronal per mielina, comença al lòbul prefrontal i va estenent-se durant tota la vida de dins a fora augmentant-ne les connexions. Aquest lòbul prefrontal del cervell és el que ens dóna consciència de nosaltres mateixos. Molts experts consideren aquest lòbul prefrontal com la consciència d'un “jo” com a individu únic. Per això, a més, les activitats mentals com per exemple llegir fan que el cervell creï més connexions nervioses i que, per tant, funcioni millor i amb més agilitat. Sembla també que la diferència d'habilitats entre els dos hemisferis es únicament present als cervells humans. Segons diuen molts psicòlegs, el nostre hemisferi esquerra és l'encarregat de la lògica i les mates, en canvi, el dret procura per la nostra part artística.

La capa o escorça cerebral que recobreix el cervell s'anomena còrtex. Aquesta escorça sol ser molt més fina en la majoria d'humans que en molts altres animals, d'aquí en part la refutació de la hipòtesi d'una aparent relació directament proporcional, és a dir que augmenten o disminueixen al mateix temps, entre la massa cerebral i la capacitat intel·lectual de l'individu.

El neocòrtex, d'altra banda, és una estructura pròpia del cervell humà formada per sis capes neuronals col·locades l'una damunt de l'altra que pretén, de la mateixa manera, embolcallar.

El cervell és l'encarregat de coordinar i controlar totes les funcions d'ànim, les funcions mentals d'aprenentatge, memòria, el comportament de l'individu, l´ús i acció dels cinc sentits (gust, olfacte, tacte, oïda i vista),... Fins i tot, ho controla i hi coordina tot quan estem en estat de repòs total, és a dir, quan dormim. Així, una anomalia del cervell, congènita o provocada posteriorment al naixement, pot provocar problemes seriosos. Ja que, tot i que el cervell representa només el 2% del total del cos humà, consumeix un 25% de l'energia absoluta necessària per funcionar. D'aquí que menjar bé i sovint influeixi també en el seu bon funcionament.

Els nervis cranials encarregats de la transmissió dels impulsos dels nostres sentits neixen, com la majoria de nervis, a la medul·la espinal.

Els mètodes més freqüents d'exploració de cervell són sis; la imatge de ressonància magnètica (IRM), la imatge de ressonància magnètica funcional (IRMF), la tomografia d'emissió de positrons (TEP), l'espectrografia pròxima per raigs-x, electroencefalografia (EEG), la magnetoencefalografia (MEG) i, per últim, la imatge multimodal (IMM).

Totes aquestes tècniques fan ús de les noves tecnologies per a aconseguir una millor exploració del sistema nerviós central.